Mediación Comunitaria. ¿Qué es?

¿Cómo vives el conflicto con ese vecino? ¿La discusión os lleva a buen puerto, o por el contrario, cada vez estáis más distantes y os encontráis encallados en la comunicación? 

¿En qué momento se encuentra tu relación con el vecindario? ¿molestias por ruidos? ¿quieres quejarte al vecino y no sabes cómo gestionar ese enfado? ¿Problemas con los impagos por parte de algún vecino de la comunidad? ¿Enfrentamientos en las reuniones de la comunidad?¿Encallados en la comunicación? 

En la situación que te encuentres, piensa sólo por un instante en estas cuestiones:
- ¿Cómo te gustaría poder resolver ese conflicto? Desde la paz y la cordialidad o desde la disputa: el yo gano y tú piedes.
- ¿Estás dispuesto a tomar las riendas, responsabilizarte e intentar llegar a un buen acuerdo con la otra parte? Desde el yo gano y tú ganas. 

- ¿Cuánto estás dispuesto a invertir en la resolución del conflicto? ¿Cuánto estás dispuesto a gastar, a nivel emocional, a nivel económico?. 
- ¿Quieres vivir en armonía, mientras convivas con tus vecinos? 
- Si tienes hijos, ¿cómo quieres que ellos aprendan a gestionar sus conflictos, desde la rabia, cólera, enfado o desde la empatía, asertividad y diálogo? 

Si te encuentras en un momento de tu vida en que el conflicto te supera, no hay buen entendimiento entre las partes, te das cuenta de que la relación que había en la comunidad, se empobrece, que sientes emociones con las que no te sientes cómodo, es momento de actuar, la mediación es una buena herramienta para gestionar los conflictos.

Los conflictos son innatos en la convivencia.

DEFINICIÓN DE MEDIACIÓN: 

A la Mediación se la puede definir como “el conjunto de estrategias llevadas a cabo por profesionales capacitados en la materia, llamados mediadores, que pueden conducir a la pareja, a la familia, al grupo u organización hacia una solución consensual de los conflictos que la afectan, tomando como punto de partida la devolución de la autodeterminación a las partes involucradas, a fin de que tomen sus propias decisiones respecto del conflicto que las trae a la consulta”. Gorvein, N.
          

¿Qué es la mediación comunitaria·? 

"La Mediación Comunitaria es un tipo de resolución alternativa de conflictos  RAC/ADR) que tiene como objetivo la buena convivencia entre personas desde su perspectiva de ciudadanos dentro de una Comunidad.
Por tanto el marco de referencia es el conflicto dentro de la comunidad, que se define como: grupo o conjunto de individuos, seres humanos, o de animales que comparten elementos en común, tales como un idioma, costumbres, valores, tareas, visión del mundo, edad, ubicación geográfica (un barrio por ejemplo), estatus social, roles. Generalmente, una comunidad se une bajo la necesidad o meta de un objetivo en común; sin bien esto no es algo necesario, basta una identidad común para conformar una comunidad sin la necesidad de un objetivo específico. En términos de administración o de división territorial, una comunidad puede considerarse una entidad singular de población, una mancomunidad, un suburbio, etc."  del Olmo, E.


Es una herramienta transformativa del Derecho. La mediación entiende que los principales protagonistas son los que conocen la realidad del problema y que éstas personas pueden encontrar, por ellas mismas, con la ayuda del mediador, la solución al problema.

La mediación crea un espacio de diálogo en el que las personas pueden hablar y escucharse, siempre desdel respeto. Se reduce en gran medida, el grado de tensión con el que se empieza un proceso de mediación. También facilita la consecución de acuerdos, y algo muy interesante que la mediación aporta es que preserva la relación entre las personas.

¿Quién interviene en un proceso de mediación?

Decirte que en dicho proceso aparece la figura del mediador, y las partes que tienen el conflicto y solicitan la ayuda del mediador.

El mediador es la persona que tiene la capacidad de influir en las personas.
- el mediador es neutral e imparcial
- el mediador da pautas de cómo intervenir en el proceso, ayuda o facilita la comunicación entre las partes implicadas.
- el mediador gestiona el tiempo en que cada una de las partes expone su visión del problema y guía el proceso.
- el mediador no impone, sinó que ayuda a las partes, a través del diálogo y cooperación mútua. 

¿Cómo actúa un mediador?

- Se encarga de crear un espacio de confianza y respeto.
- Hace posible el diálogo entre las partes
- El mediador no decide, ni asesora, ni emite opiniones.
- Promueve el reconocimiento entre las partes 
- Estimula la escucha y la comprensión mútua.
- Incentiva la creatividad.
- Hace posible pasar del reproche a la cooperación, para crear un futuro mejor para todos, des del diálogo.
- Facilita que las partes lleguen a acuerdos.

Las características de la mediación:

- Las partes, participan directamente en la gestión del conflicto.
- Todos salen ganando.
- Ahorro de tiempo y dinero.
- Ayuda a las personas a superar el conflicto en todos sus aspectos y a trabajar por un futuro mejor.
- El proceso de mediación facilita el tránsito de la confrontación a la colaboración.
- La mediación ayuda a construir, desde las discrepancias, a responsabilizarse las partes.
- La colaboración aporta ventajas, supone sumar esfuerzos para ganar ambas partes.
- Las partes se involucran en el conflicto. 
- Es holístico: son conflictos que se expanden a las familias, hijos, amigos.

LOS PRINCIPIOS DE LA MEDIACIÓN

1. Voluntariedad

La mediación es voluntaria, las partes pueden no querer hacer mediación y optar por otras vias, como el litigio.

2. Imparcialidad
El mediador trabajará de forma imparcial con las partes. Se trabaja desde la igualdad y el equilibrio.

3. Confidencialidad

En mediación comunitaria, a veces se necesitan hacer reuniones individuales, para posteriormente hacer una reunión conjunta e ir trabajando asperezas. Lo dicho en las reuniones individuales, el mediador, se reservará aquella información que el interesado no quiera que se comente en la reunión conjunta.

EL PROCEDIMIENTO.

1. Etapa informativa

En esta primera etapa o fase, el mediador explica el procedimiento y el alcance de la mediación. Se resuelven dudas de los ciudadanos, a la vez que se informa a las partes de la posibilidad, si lo necesitan, de dirigirse a sus abogados en cualquier momento, para aclarar dudas. Y de la posibilidad de abandono del procedimiento en cualquier momento.

Es momento en el que se transmiten los valores de la mediación.

Se informa de la duración de las sesiones o reuniones, de la duración del proceso en sí y del coste de dichas sesiones o reuniones.

Si procede la mediación, es el momento de firmar el 1º acuerdo que es el acta inicial

2. Etapa. Proceso de mediación

Es el momento en el que cada una de las partes explica una amplia visión del conflicto real, desde su mapa mental, desde su vivencia del conflicto.

En esta fase, el mediador desplega sus habilidades comunicativas y de gestión de las emociones. Es un momento muy rico, en cuanto a información que cada una de las partes, es la vivencia del conflicto a ojos de las personas que han vivido la situación que les lleva a la mediación. 

Las personas que llegan a mediación suelen ser personas muy valientes, y digo valientes pues se enfrentan a sus propias emociones, pues muchas veces las personas por no entrar en conflicto con el vecino reprimen las emociones (rabia, enfado, disgusto, decepción, etc. ) y éstas, al cabo del tiempo son dolorosas y se intentan olvidar, pero siguen ahí. Es por eso que digo que las personas son valientes, pues en el proceso se van a enfrentar a sus propias  emociones y van a poder ponerse en el lugar del otro, para ver cómo se ve el conflicto si se ponen en los zapatos del vecino.

En algunas ocasiones, dependiendo del tipo de problema, se necesitan hacer reuniones individuales, para desencallar emociones o bloqueos personales. Éstas ayudan a poder desgranar un problema y me viene a la cabeza la imagen de una madeja de lana, cuando se empieza a estilar del hilo para luego poner orden, y a la persona se le ilumina la mirada, cuando se siente escuchada por el mediador.
Este puede ser un momento que parece mágico en la mediación.

El mediador sigue gestionando el proceso utilizando sus herramientas y es en este momento del proceso donde se empiezan a generar cambios y a la misma vez se llega a la definición del problema y a identificar puntos en los que las partes estan de acuerdo, separando los que hay consenso de los que no. 
El mediador trabaja con los mediados sobre los puntos en los que hay acuerdo hasta llegar a las posiciones legítimas por las partes. Las partes buscan soluciones aplicables con los recursos existentes.

3. Sesión final

Llegados a este punto, se han llegado a acuerdos, ya sea de forma parcial o en la totalidad. Éstos deben ser realistas, factibles y estan basados en las máximas, en la información de las partes. Es el lugar donde se reflejan los intereses y necesidades de todos. 

Las partes firman el acuerdo al que han llegado. En dicho acuerdo, las partes pueden indicar si quieren volver a revisar lo acordado e indicar el período de tiempo.

  

El dol en el desamor.

- Què significa una pèrdua? I el dol?

La pèrdua és l’acció de perdre o rebre dany en alguna cosa.

- TIPUS DE PÈRDUES:

Pèrdues de persones, d’objectes, pèrdues de parts corporals o de les seves funcions, pèrdues de rol, pèrdues d’estatus, pèrdues de relacions i llaços afectius i la mort.

El dol és la resposta emotiva davant la pèrdua d’una cosa o d’una persona. Comporta un sofriment.

- TIPUS DE DOL.

- El dol “normal”:

Les respostes d’una persona a la pèrdua s’esperen: hi ha la presència d’uns símptomes i un desenvolupament que es preveu, que generalment és el més freqüent:

-Mort inesperada: en aquest cas, la fase de xoc i de negació perduren en el temps.
-Mort esperada: el dol es dona abans que la pèrdua es produeixi, i culmina quan hi ha la mort.

La durada en aquest tipus de dol és de: entre 6 i 1 any.

- Dol anticipat:

S’expressa amb anterioritat a la pèrdua. Es percep com a inevitable

- Dol inhibit o negat:

La persona no vol fer front a la realitat de la pèrdua i el mecanisme de defensa és la inhibició o la negació del fet.

  - Dol crònic:

Aquest tipus de dol és aquell en que la persona arrossega al llarg dels anys, amb records i té dificultats per a reintegrar-se en la xarxa social.

- Dol patològic:

Poden ser el dol negat i el crònic.
Existeix la pèrdua de l’equilibri físic i psicològic.
La reacció davant de la pèrdua o els mecanismes de defensa són molt intensos, tant que la persona necessita ajuda dels professionals de la psicologia.

Símptomes que hi apareixen són l’esgotament nerviós, símptomes hipocondríacs, dependència a fàrmacs, etc.

-FASES DEL DOL EN EL DESAMOR.

El desamor, el trencament sentimental, quan ens hi trobem comencem a sentir-nos com si d’un viatge en una muntanya russa emocional es tractés. Al principi pot ser molt dolorós i més si el cost emocional ha estat molt elevat o si ens sentim culpables de com ha acabat la relació.

Per recuperar-nos del desamor, cal passar i superar un procés de dol i aquest es conforma de diferents etapes per les quals hem de transitar més ràpid o més lentament, però que hi passem:

- Fase de negació – Xoc emocional: és el procés pel qual la persona nega que aquesta hagi de ser la seva sort.

Símptomes: incredulitat, angoixa, negació i acceptació, alteracions en el patró de la son, debilitat muscular, alteracions en el patró alimentari, confusió i inquietud.

- Fase de la ira o ràbia – Ira i Hostilitat, enuig o indiferència: és la fase on la persona va contra tot i apareix la pregunta: Perquè a mi?

- Fase de negociació - Culpabilitat: és quan la persona intenta canviar el seu destí, com? Mitjançant les promeses a sí mateixa

- Fase de depressió – Tristesa, dolor emocional: és la fase de l’enfonsament psicològic

-Fase d’acceptació – Resignació: és el moment en que la persona accepta o es resigna amb la seva sort.

Podem estar transitant per cadascuna de les fases de forma alterna, això depèn de cada persona, i no serà fins a arribar a la fase d’acceptació, que una vegada acceptada la ruptura, el dol estarà superat.

Si recordeu constantment a la persona amb la que heu trencat és una forma de no acceptar la ruptura. Igualment mentre recordeu aquesta persona o alguna vivència, en el vostre cos s’estarà creant la mateixa emoció que vareu viure en aquell moment en la qual hi esteu pensant. Això vol dir que, revivint aquesta emoció, estareu generant la mateixa química, poso un exemple:

 Recordant un fet que vareu viure, en aquell moment l’emoció que senties era ràbia, doncs ara, recordant el mateix fet el cos generarà la mateixa hormona esteroidea, el cortisol, s’allibera com a resposta d’un fet estressant, igualment que es va generar el dia que va succeir el fet que ara mateix recordes.

-Fase de reorganització i cicatrització

És l’acceptació intel·lectual i emocional de la pèrdua. Es torna a assumir el control.

Un  exercici que cal fer és posar ordre en els pensaments que van venint, quan decidim de posar-los en ordre és el moment en el qual comencem a notar canvis en la nostra vida. És el renaixement de la persona, com a ésser independent i prenem consciència de nosaltres mateixos i tornem a tenir cura de nosaltres. Quan la persona reneix i cicatritza la ferida causada per la ruptura i n’és conscient, comença tímidament a reorganitzar-se, veure que té ganes de cuidar-se de nou: augmenta l’energia física, el patró de la son és adequat, alimentació equilibrada, fer esport, dormir, socialment més obert i amb ganes de relacionar-se, es busca un significat i es tracta d’oblidar

-Fase de renovació

La persona ha recuperat el seu estil i el sentit de la vida. Apareix un sentit d’autocompassió i la persona aprèn a viure sense la presència de l’altra persona.

La persona viu per sí mateixa encara que tingui sentiments de soledat i recordi a la persona estimada.

FACTORS DETERMINANTS DE LA RESPOSTA AL DOL

- Nivell d’estima a la persona, la intensitat i qualitat de la relació d’amor amb la persona.

- Característiques de la mort, tragèdia o trencament

- La personalitat

- Participació en la cura de la persona

- Disponibilitat del recolzament familiar

- Nivell de comunicació interpersonal, amics i/o familiars

- Antecedents

- Classe socioeconòmica i nacionalitat

REACCIONS EN UN PROCÉS DE DOL

- Reaccions retardades: Absència d’emocions.

  -Reaccions distorsionades: Hiperactivitat, la necessitat de fermoltes coses per no pensar, afectivitat rígida, símptomes depressius, incapacitat de parlar de la persona amb la que es trenca la relació.

  -Reaccions cròniques: és la permanència del dol com a estil de vida.

INDICADORS POSITIUS I NEGATIUS:

-Positius:

La persona torna a les seves activitats, canvis en la casa, no s’aïlla, parla de com li va el procés, etc.

-Negatius:

Esperar el retorn de la persona, dificultat per parlar-ne amb familiars i amics, forts sentiments de culpa, pèrdues d’interès, fort desig de mort o pensaments suïcides. Cal tenir-los en compte si no disminueixen amb el temps 

Metamorfosi personal

 

Ens tractarem bé, oi? Afrontar emocions i conflictes en un procés de divorci

Quan un projecte de parella arriba a la seva fi i decidim iniciar un procès de separació o divorci, sorgeixen moltes emocions i conflictes al llarg del procés.

S'ha de tenir en compte que dit procés mobilitza un seguit d'emocions: ràbia, por, inseguretat, aversió, culpa, etc. 

És a dir, és tot un procés com si d'un viatge en muntanya russa emocional es tractés.

Quines són les formes de realitzar una separació/divorci?

- Via Contenciosa, s'inicia un procés de demanda contra l'altra part de la parella o d'un membre de la família.

- De mutu acord, utilitzant ambdues parts el mateix advocat i un conveni regulador.

- Mediació familiar, és una acció duda a terme per un tercer. Entre persones o grups que hi donen consentiment lliurement, hi participen i als quals correspon la decisió final.  Destinada a fer néixer o renéixer entre elles relacions noves, sigui per prevenir o per curar relacions pertorbades. ( J. F. Six. Centre Nacional de Mediació de França).

 

Hi ha casos on els cònjuges no tenen fills en comú, i simplement es separen com a parella i dissolen els bens comuns i cadascú d'ells pot refer la seva vida, sense haver de compartir res, desvincunat-se per complert de la parella. Però hi ha d'altres casos, els que els cònjuges tenen fills en comú, i per tant, es separen com a parella, però continuen sent pares dels fills comuns.

Dues eines que he après i que són fonamentals per tenir cura del procés de divorci, són l'Educació Emocional i la Mediació Familiar, abans ja definida.

- Educació Emocional

És el procés educatiu continu i permanent, que pretèn potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element esencial del desenvolupament humà, amb l'objectiu de capacitar-lo per a la vida i amb la finalitat d'augmentar el benestar personal i social.

És una forma de prevenció primària inespecífica que pretèn minimitzar la vulnerabilitat de la persona en determinades disfuncions (estrés, depresió, impulsivitat, agressivitat, etc.) o prevenir que ocorri. Per a aquest motiu, es proposa el desenvolupament de competències bàsiques per a la vida. (Bisquerra, 2000)

Objectius de l'Educació Emocional i la Mediació Familiar: 

- Que els membres de la família pateixin en la major mesura, menys dany possible, en el procés de divorci.

- Millora en les condicions amb les quals es compta en el procés de divorci.

- Tenir cura, preservar les relacions de la "parella de pares".

- Fer possible l'adaptació dels membres de la parella i dels seus fills, a la nova situació que començaran a viure.

FER FRONT AL DIVORCI, DES DE L'EDUCACIÓ EMOCIONAL.

Emocions dels Adults, emocions dels infants.  

Com dèiem anteriorment, en el procés de divorci s'experimenten tot un seguit d'emocions. No tothom reacciona de la mateixa manera davant de la mateixa situació, però sí que és cert és que hi ha emocions que les experimenten la majoria de persones que passen per aquest procés.  

Algunes d'elles les definim com a emocions primàries i negatives,  que són les que generen malestar als cònjuges, com pot ser l'alarma, que està formada per un parell d'emocions subjacents (por + sorpresa), emocions secundàries, com la decepció, composta pel parell d'emocions (sorpresa + tristesa), despreci (aversió + ira). 

En molts casos, un dels cònjuges sent culpa -emoció social formada per (por + alegria)-, o inclús l'altra persona el/la fa sentir culpable -com a estratègia de defensa personal-,  altres emocions com la melancolia (morbidness) formada pel parell (alegria + aversió),  ansietat (anticipació + por) ràbia (sorpresa + ira). ThenHousten (2007)

Campo i Linares (2002), assenyalen que un estudi sobre la presència de diferents tipus de sentiments i que es va realitzar a persones que s'havien separat i havien demanat ajuda psicoterapèutica, mostra les següents afirmacions:

- els sentiments de tipus depressiu, es donen en tots els grups.

- els sentiments de tipus agressiu i destructiu, es donen més sovint en el grup amb patologia en els fills.

- els sentiments de confusió i angoixa, predominen en el grup amb patologia pròpia.

Quant a l'Educació emocional i segons aportacions del professor Rafel Bisquerra, parlarem de "the big three" por, tristesa i ira. Són emocions bàsiques i per tant són viscudes per tothom.

1. Por: emoció que s'experimenta davant d'un perill eminent.  La seva funció és impulsar la fugida davant d'un perill real i inminent per assegurar la supervivència. És pròpia dels infants, davant d'una situació de divorci. Temen la separació dels pares i els canvis que suposarà. Quan el nen, abans comptava al domicili amb la figura dels dos, una vegada es signa el divorci, només en té una. El fet de perdre el pare o la mare, és el que temen els nens. A vegades, hi ha nens que pensen què, si els pares entre ells ha arribat el moment en que ja no s'estimen, també puguin deixar d'estimar-lo a ell.
I dins la família d'aquesta emoció, i en diferent gradació trobem:  temor, horror, pànic, terror, susto, fòbia, etc.

2. Tristesa: És el sentiment de dolor i pèrdua. La seva funció és el no fer res. Reflexionar i buscar nous plans.Quan es trenca un vincle tan significatiu com és el de la parella, comporta pèrdues importans en l'àmbit relacional (Campos i Linares, 2002).

A conseqüència de la pèrdua, ambdues parts hauran d'elaborar un dol. El procés de dol és format per diferents fases i de la mateixa manera, d'un seguit d'emocions (ira, por, culpa, tristesa, etc.). Aquest procés s'ha de passar, s'ha de viure, si no és així, les separacions no queden resoltes. És el cas de les separacions que una vegada dudes a terme, cadascuna de les parts continuen en situació de "bronca" contínua.

I dues persones que viuen en situació de conflicte constant, queden literalment "enganxats", no es desvinculen mai, "segueixen més unides que mai", però desde la vessant menys saludable, des del conflicte.

Quan s'eternitza el malestar de la parella, són els fills qui pateixen les conseqüències, malgastant energies per poder formar una altra família.

La intensitat de tristesa que sent la persona està en relació directa amb l'amor, el plaer i la joia que ha aportat la relació i que s'ha tingut amb la persona que deixa de ser la parella. (Corrie, 2003.
De la família de la por, parlem d'altres emocions, amb diferent grau d'energia: depressió, frustració, pena, lolor, pessimisme, melancolia, autocompassió, soledat, disgust, preocupació, etc.

 3. La ira: ens ajuda a defensar-nos. La seva funció és intentar-ho durament. La impulsivitat agressiva està present, ens indueix a la destrucció.
De la família són: ràbia, rencor, odi, indignació, ressentiment, aversió, tensió, hostilitat, violència, gelos, envidia, impotència, antipatia, ressentiment, rebuig, etc.

 

FER FRONT AL DIVORCI, DES DE LA MEDIACIÓ FAMILIAR.

Abans d'entrar a parlar de com fer front al divorci, des de la mediació, voldria definir prèviament què és un conflicte, els tipus de conflictes i què fa un conflicte per a que sigui un conflicte.

Conflicte:

És una situació en què unes persones i les altres persegueixen fites diferents, defensen valors contradictors, tenen interessos oposats o diferents entre sí o pretenen aconseguir simultàniament i competitivament el mateix objectiu. Es genera pel convenciment que cada un té la raó, que només val la seva raó. És un estat de disharmonia. (Entelman, Remo, 2002)

El conflicte significa ira, odi, traició i pèrdua. El divorci és un tipus de conflicte destructiu, que són aquells que es compliquen o poden complicar-se greument. Es poden identificar a partir de tres indicadors:

- Deshumanitzen, treuen el pitjor de nosaltres.

- No respecten les regles o límits.

- Són desproporcionats en els seus costos.

El conflicte pot evolucionar de destructiu a constructiu i a la inversa. 

CAMP	FASES	TASQUES
Pau	Fase 1. Harmonització de les diferències.	Promoció
Conflicte	Fase 2. Naixement del conflicte. Latència o incubació.	Prevenció
	Fase 3. Escalada	Contenció
	Fase 4. Bloqueig	Desbloqueig
	Fase 5. Destrucció/Reparació	Reconstrucció. Prevenció i Assistència

 - Les tasques es treballen des de l'educació emocional.

- Cal dir, que no tots els conflictes, necessàriament, compleixen al 100% les fases descrites.

Quan recórrer a la mediació?

Jo estic convençuda que en qualsevol moment és una bona eina per dur a terme el tràmit de divorci. És més, és la resolució més "pacífica" de la crisi i sobretot ajuda a preservar les relacions de la "parella de pares".

És la única on s'entra a treballar el perdó, el reconeixement de les responsabilitats en la ruptura, etc.

NO ENS POSEM D'ACORD! Judici o Mediació?

El procés de divorci no és negatiu, el pitjor és com es gestionen els conflictes. 

Posaré un exemple:

Partim d'un matrimoni amb un fill en comú, opten per donar fi a la seva relació, de mutu acord, apareixen conflictes quan es decideix la custòdia del fill en comú i no resolen el conflicte, aquest es desenvolupa segons les fases abans citades.

- Si opten per anar a judici, s'haurà de tenir present l'elevat cost emocional de la resolució del divorci per la via de litigi.

- Ambdues parts, es converteixen en "adversaris", i cal dir que no sempre en un conflicte són adversaris.

- Les relacions com a ex-cònjuges es veuran malmeses. Donat que al judici, és algú aliè al conflicte qui decideix qui té raó. 

- Quan el procés es demora en el temps, les distàncies són, cada vegada més notables, on emocions com ràbia, rencor, indignació, hostilitat, enuig, resentiment, etc. es veuen potenciades.  I amb la possibilitat de que es generi l'escalada del conflicte.

Observant aquest escenari, podem veure que es dificulta la possibilitat de "tancar" el passat i continuar endavant sense recèl.

EMOCIONS EN EL PROCÉS DE MEDIACIÓ.

Els conflictes familiars, és sabut que hi ha implícites moltes emocions, aquests no són tingudes en compte en un procés judicial.

 La mediació (...) fomenta un entorn respectuós que ajuda a disminuir la intensitat emocional, apropa les parts i les implca en la recerca d'una solució que pugui resultar acceptable (Muñoz y Vall, 2005)

 La professora Suares, destaca que les emocions no són puntuals, sinó que és un continu, com el yin i el yang i destaca cinc parells d'emocions.

1. Plaer-displaer: les persones venen a mediació quan es troben en displaer (quan han de resoldre el conflicte amb l'altra part) fins al plaer, que és el moment en el qual arriben a un acord.

2. Alegria-tristesa: Quan s'arriba a mediació, les persones arriben tristes. Es troben en la primera fase del dol, la pèrdua, el deixar anar.

3. Calma-ira: és de les primeres emocions amb les quals arriben les parts a mediació i cal que mitjançant les competències del mediador, fer que transitin de la ira a la calma.

4. Confiança-por: la por es pot presentar en moments puntuals o com un estat permanent, on veurem també com es manifesta per l'angoixa.

Una de les tasques principals del mediador/a és que la mediació es desenvolupi desde l'emoció de la confiança, saber generar aquest clima, és primordial per a que tots dos s'obrin, en confiança i exposin la seva visió del conflicte.

5. Amor-odi: Són les emocions més presents en un procés de

divorci. Mentre que la família viu en armonia, l'amor és qui predomina, ara bé quan la crisis estalla i arriba el trencament dels vincles, és molt freqüent que aparegui l'odi envers l'altre.

L'amor és l'emoció sobre la qual es construeix la col·laboració. I aquesta és imprescindible per a la mediació, donat que l'odi, impossibilita la mediació, donat que no facilita la col·laboració, indispensable en mediació.

Sovint hi ha persones que per trencar la relació, per poder separar-se, necessiten degradar a l'altra persona.

Per finalitzar, destacar com des de la mediació i mitjançant l'educació emocional podem treballar per convertir el conflicte en constructiu: 

- Escolta activa. Interès per l'altra persona, escoltant activament allò que explica, i el que no explica, donat que els silencis, també ens estan comunicant.

- Assertivitat. Sentint-nos hàbils a l’hora de comunicar les nostres idees, opinions, reflexions.

- Empatia.ü Afavoreix la creació d’un clima positiu en la comunicació, aconseguirem que aquesta sigui més efectiva, tant a nivell professional entre companys com a casa, en parella.  üCaptant el sentit exacte del missatge de l’emissor, reduirem els malentesos.ü Demostrant l’interès en el nostre interlocutor i considerant el seu punt de vista,  afavorirem el creixement de la seva autoestima.