El dol en el desamor.

- Què significa una pèrdua? I el dol?

La pèrdua és l’acció de perdre o rebre dany en alguna cosa.

- TIPUS DE PÈRDUES:

Pèrdues de persones, d’objectes, pèrdues de parts corporals o de les seves funcions, pèrdues de rol, pèrdues d’estatus, pèrdues de relacions i llaços afectius i la mort.

El dol és la resposta emotiva davant la pèrdua d’una cosa o d’una persona. Comporta un sofriment.

- TIPUS DE DOL.

- El dol “normal”:

Les respostes d’una persona a la pèrdua s’esperen: hi ha la presència d’uns símptomes i un desenvolupament que es preveu, que generalment és el més freqüent:

-Mort inesperada: en aquest cas, la fase de xoc i de negació perduren en el temps.
-Mort esperada: el dol es dona abans que la pèrdua es produeixi, i culmina quan hi ha la mort.

La durada en aquest tipus de dol és de: entre 6 i 1 any.

- Dol anticipat:

S’expressa amb anterioritat a la pèrdua. Es percep com a inevitable

- Dol inhibit o negat:

La persona no vol fer front a la realitat de la pèrdua i el mecanisme de defensa és la inhibició o la negació del fet.

  - Dol crònic:

Aquest tipus de dol és aquell en que la persona arrossega al llarg dels anys, amb records i té dificultats per a reintegrar-se en la xarxa social.

- Dol patològic:

Poden ser el dol negat i el crònic.
Existeix la pèrdua de l’equilibri físic i psicològic.
La reacció davant de la pèrdua o els mecanismes de defensa són molt intensos, tant que la persona necessita ajuda dels professionals de la psicologia.

Símptomes que hi apareixen són l’esgotament nerviós, símptomes hipocondríacs, dependència a fàrmacs, etc.

-FASES DEL DOL EN EL DESAMOR.

El desamor, el trencament sentimental, quan ens hi trobem comencem a sentir-nos com si d’un viatge en una muntanya russa emocional es tractés. Al principi pot ser molt dolorós i més si el cost emocional ha estat molt elevat o si ens sentim culpables de com ha acabat la relació.

Per recuperar-nos del desamor, cal passar i superar un procés de dol i aquest es conforma de diferents etapes per les quals hem de transitar més ràpid o més lentament, però que hi passem:

- Fase de negació – Xoc emocional: és el procés pel qual la persona nega que aquesta hagi de ser la seva sort.

Símptomes: incredulitat, angoixa, negació i acceptació, alteracions en el patró de la son, debilitat muscular, alteracions en el patró alimentari, confusió i inquietud.

- Fase de la ira o ràbia – Ira i Hostilitat, enuig o indiferència: és la fase on la persona va contra tot i apareix la pregunta: Perquè a mi?

- Fase de negociació - Culpabilitat: és quan la persona intenta canviar el seu destí, com? Mitjançant les promeses a sí mateixa

- Fase de depressió – Tristesa, dolor emocional: és la fase de l’enfonsament psicològic

-Fase d’acceptació – Resignació: és el moment en que la persona accepta o es resigna amb la seva sort.

Podem estar transitant per cadascuna de les fases de forma alterna, això depèn de cada persona, i no serà fins a arribar a la fase d’acceptació, que una vegada acceptada la ruptura, el dol estarà superat.

Si recordeu constantment a la persona amb la que heu trencat és una forma de no acceptar la ruptura. Igualment mentre recordeu aquesta persona o alguna vivència, en el vostre cos s’estarà creant la mateixa emoció que vareu viure en aquell moment en la qual hi esteu pensant. Això vol dir que, revivint aquesta emoció, estareu generant la mateixa química, poso un exemple:

 Recordant un fet que vareu viure, en aquell moment l’emoció que senties era ràbia, doncs ara, recordant el mateix fet el cos generarà la mateixa hormona esteroidea, el cortisol, s’allibera com a resposta d’un fet estressant, igualment que es va generar el dia que va succeir el fet que ara mateix recordes.

-Fase de reorganització i cicatrització

És l’acceptació intel·lectual i emocional de la pèrdua. Es torna a assumir el control.

Un  exercici que cal fer és posar ordre en els pensaments que van venint, quan decidim de posar-los en ordre és el moment en el qual comencem a notar canvis en la nostra vida. És el renaixement de la persona, com a ésser independent i prenem consciència de nosaltres mateixos i tornem a tenir cura de nosaltres. Quan la persona reneix i cicatritza la ferida causada per la ruptura i n’és conscient, comença tímidament a reorganitzar-se, veure que té ganes de cuidar-se de nou: augmenta l’energia física, el patró de la son és adequat, alimentació equilibrada, fer esport, dormir, socialment més obert i amb ganes de relacionar-se, es busca un significat i es tracta d’oblidar

-Fase de renovació

La persona ha recuperat el seu estil i el sentit de la vida. Apareix un sentit d’autocompassió i la persona aprèn a viure sense la presència de l’altra persona.

La persona viu per sí mateixa encara que tingui sentiments de soledat i recordi a la persona estimada.

FACTORS DETERMINANTS DE LA RESPOSTA AL DOL

- Nivell d’estima a la persona, la intensitat i qualitat de la relació d’amor amb la persona.

- Característiques de la mort, tragèdia o trencament

- La personalitat

- Participació en la cura de la persona

- Disponibilitat del recolzament familiar

- Nivell de comunicació interpersonal, amics i/o familiars

- Antecedents

- Classe socioeconòmica i nacionalitat

REACCIONS EN UN PROCÉS DE DOL

- Reaccions retardades: Absència d’emocions.

  -Reaccions distorsionades: Hiperactivitat, la necessitat de fermoltes coses per no pensar, afectivitat rígida, símptomes depressius, incapacitat de parlar de la persona amb la que es trenca la relació.

  -Reaccions cròniques: és la permanència del dol com a estil de vida.

INDICADORS POSITIUS I NEGATIUS:

-Positius:

La persona torna a les seves activitats, canvis en la casa, no s’aïlla, parla de com li va el procés, etc.

-Negatius:

Esperar el retorn de la persona, dificultat per parlar-ne amb familiars i amics, forts sentiments de culpa, pèrdues d’interès, fort desig de mort o pensaments suïcides. Cal tenir-los en compte si no disminueixen amb el temps 

Metamorfosi personal