Ens tractarem bé, oi? Afrontar emocions i conflictes en un procés de divorci

Quan un projecte de parella arriba a la seva fi i decidim iniciar un procès de separació o divorci, sorgeixen moltes emocions i conflictes al llarg del procés.

S'ha de tenir en compte que dit procés mobilitza un seguit d'emocions: ràbia, por, inseguretat, aversió, culpa, etc. 

És a dir, és tot un procés com si d'un viatge en muntanya russa emocional es tractés.

Quines són les formes de realitzar una separació/divorci?

- Via Contenciosa, s'inicia un procés de demanda contra l'altra part de la parella o d'un membre de la família.

- De mutu acord, utilitzant ambdues parts el mateix advocat i un conveni regulador.

- Mediació familiar, és una acció duda a terme per un tercer. Entre persones o grups que hi donen consentiment lliurement, hi participen i als quals correspon la decisió final.  Destinada a fer néixer o renéixer entre elles relacions noves, sigui per prevenir o per curar relacions pertorbades. ( J. F. Six. Centre Nacional de Mediació de França).

 

Hi ha casos on els cònjuges no tenen fills en comú, i simplement es separen com a parella i dissolen els bens comuns i cadascú d'ells pot refer la seva vida, sense haver de compartir res, desvincunat-se per complert de la parella. Però hi ha d'altres casos, els que els cònjuges tenen fills en comú, i per tant, es separen com a parella, però continuen sent pares dels fills comuns.

Dues eines que he après i que són fonamentals per tenir cura del procés de divorci, són l'Educació Emocional i la Mediació Familiar, abans ja definida.

- Educació Emocional

És el procés educatiu continu i permanent, que pretèn potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element esencial del desenvolupament humà, amb l'objectiu de capacitar-lo per a la vida i amb la finalitat d'augmentar el benestar personal i social.

És una forma de prevenció primària inespecífica que pretèn minimitzar la vulnerabilitat de la persona en determinades disfuncions (estrés, depresió, impulsivitat, agressivitat, etc.) o prevenir que ocorri. Per a aquest motiu, es proposa el desenvolupament de competències bàsiques per a la vida. (Bisquerra, 2000)

Objectius de l'Educació Emocional i la Mediació Familiar: 

- Que els membres de la família pateixin en la major mesura, menys dany possible, en el procés de divorci.

- Millora en les condicions amb les quals es compta en el procés de divorci.

- Tenir cura, preservar les relacions de la "parella de pares".

- Fer possible l'adaptació dels membres de la parella i dels seus fills, a la nova situació que començaran a viure.

FER FRONT AL DIVORCI, DES DE L'EDUCACIÓ EMOCIONAL.

Emocions dels Adults, emocions dels infants.  

Com dèiem anteriorment, en el procés de divorci s'experimenten tot un seguit d'emocions. No tothom reacciona de la mateixa manera davant de la mateixa situació, però sí que és cert és que hi ha emocions que les experimenten la majoria de persones que passen per aquest procés.  

Algunes d'elles les definim com a emocions primàries i negatives,  que són les que generen malestar als cònjuges, com pot ser l'alarma, que està formada per un parell d'emocions subjacents (por + sorpresa), emocions secundàries, com la decepció, composta pel parell d'emocions (sorpresa + tristesa), despreci (aversió + ira). 

En molts casos, un dels cònjuges sent culpa -emoció social formada per (por + alegria)-, o inclús l'altra persona el/la fa sentir culpable -com a estratègia de defensa personal-,  altres emocions com la melancolia (morbidness) formada pel parell (alegria + aversió),  ansietat (anticipació + por) ràbia (sorpresa + ira). ThenHousten (2007)

Campo i Linares (2002), assenyalen que un estudi sobre la presència de diferents tipus de sentiments i que es va realitzar a persones que s'havien separat i havien demanat ajuda psicoterapèutica, mostra les següents afirmacions:

- els sentiments de tipus depressiu, es donen en tots els grups.

- els sentiments de tipus agressiu i destructiu, es donen més sovint en el grup amb patologia en els fills.

- els sentiments de confusió i angoixa, predominen en el grup amb patologia pròpia.

Quant a l'Educació emocional i segons aportacions del professor Rafel Bisquerra, parlarem de "the big three" por, tristesa i ira. Són emocions bàsiques i per tant són viscudes per tothom.

1. Por: emoció que s'experimenta davant d'un perill eminent.  La seva funció és impulsar la fugida davant d'un perill real i inminent per assegurar la supervivència. És pròpia dels infants, davant d'una situació de divorci. Temen la separació dels pares i els canvis que suposarà. Quan el nen, abans comptava al domicili amb la figura dels dos, una vegada es signa el divorci, només en té una. El fet de perdre el pare o la mare, és el que temen els nens. A vegades, hi ha nens que pensen què, si els pares entre ells ha arribat el moment en que ja no s'estimen, també puguin deixar d'estimar-lo a ell.
I dins la família d'aquesta emoció, i en diferent gradació trobem:  temor, horror, pànic, terror, susto, fòbia, etc.

2. Tristesa: És el sentiment de dolor i pèrdua. La seva funció és el no fer res. Reflexionar i buscar nous plans.Quan es trenca un vincle tan significatiu com és el de la parella, comporta pèrdues importans en l'àmbit relacional (Campos i Linares, 2002).

A conseqüència de la pèrdua, ambdues parts hauran d'elaborar un dol. El procés de dol és format per diferents fases i de la mateixa manera, d'un seguit d'emocions (ira, por, culpa, tristesa, etc.). Aquest procés s'ha de passar, s'ha de viure, si no és així, les separacions no queden resoltes. És el cas de les separacions que una vegada dudes a terme, cadascuna de les parts continuen en situació de "bronca" contínua.

I dues persones que viuen en situació de conflicte constant, queden literalment "enganxats", no es desvinculen mai, "segueixen més unides que mai", però desde la vessant menys saludable, des del conflicte.

Quan s'eternitza el malestar de la parella, són els fills qui pateixen les conseqüències, malgastant energies per poder formar una altra família.

La intensitat de tristesa que sent la persona està en relació directa amb l'amor, el plaer i la joia que ha aportat la relació i que s'ha tingut amb la persona que deixa de ser la parella. (Corrie, 2003.
De la família de la por, parlem d'altres emocions, amb diferent grau d'energia: depressió, frustració, pena, lolor, pessimisme, melancolia, autocompassió, soledat, disgust, preocupació, etc.

 3. La ira: ens ajuda a defensar-nos. La seva funció és intentar-ho durament. La impulsivitat agressiva està present, ens indueix a la destrucció.
De la família són: ràbia, rencor, odi, indignació, ressentiment, aversió, tensió, hostilitat, violència, gelos, envidia, impotència, antipatia, ressentiment, rebuig, etc.

 

FER FRONT AL DIVORCI, DES DE LA MEDIACIÓ FAMILIAR.

Abans d'entrar a parlar de com fer front al divorci, des de la mediació, voldria definir prèviament què és un conflicte, els tipus de conflictes i què fa un conflicte per a que sigui un conflicte.

Conflicte:

És una situació en què unes persones i les altres persegueixen fites diferents, defensen valors contradictors, tenen interessos oposats o diferents entre sí o pretenen aconseguir simultàniament i competitivament el mateix objectiu. Es genera pel convenciment que cada un té la raó, que només val la seva raó. És un estat de disharmonia. (Entelman, Remo, 2002)

El conflicte significa ira, odi, traició i pèrdua. El divorci és un tipus de conflicte destructiu, que són aquells que es compliquen o poden complicar-se greument. Es poden identificar a partir de tres indicadors:

- Deshumanitzen, treuen el pitjor de nosaltres.

- No respecten les regles o límits.

- Són desproporcionats en els seus costos.

El conflicte pot evolucionar de destructiu a constructiu i a la inversa. 

CAMP	FASES	TASQUES
Pau	Fase 1. Harmonització de les diferències.	Promoció
Conflicte	Fase 2. Naixement del conflicte. Latència o incubació.	Prevenció
	Fase 3. Escalada	Contenció
	Fase 4. Bloqueig	Desbloqueig
	Fase 5. Destrucció/Reparació	Reconstrucció. Prevenció i Assistència

 - Les tasques es treballen des de l'educació emocional.

- Cal dir, que no tots els conflictes, necessàriament, compleixen al 100% les fases descrites.

Quan recórrer a la mediació?

Jo estic convençuda que en qualsevol moment és una bona eina per dur a terme el tràmit de divorci. És més, és la resolució més "pacífica" de la crisi i sobretot ajuda a preservar les relacions de la "parella de pares".

És la única on s'entra a treballar el perdó, el reconeixement de les responsabilitats en la ruptura, etc.

NO ENS POSEM D'ACORD! Judici o Mediació?

El procés de divorci no és negatiu, el pitjor és com es gestionen els conflictes. 

Posaré un exemple:

Partim d'un matrimoni amb un fill en comú, opten per donar fi a la seva relació, de mutu acord, apareixen conflictes quan es decideix la custòdia del fill en comú i no resolen el conflicte, aquest es desenvolupa segons les fases abans citades.

- Si opten per anar a judici, s'haurà de tenir present l'elevat cost emocional de la resolució del divorci per la via de litigi.

- Ambdues parts, es converteixen en "adversaris", i cal dir que no sempre en un conflicte són adversaris.

- Les relacions com a ex-cònjuges es veuran malmeses. Donat que al judici, és algú aliè al conflicte qui decideix qui té raó. 

- Quan el procés es demora en el temps, les distàncies són, cada vegada més notables, on emocions com ràbia, rencor, indignació, hostilitat, enuig, resentiment, etc. es veuen potenciades.  I amb la possibilitat de que es generi l'escalada del conflicte.

Observant aquest escenari, podem veure que es dificulta la possibilitat de "tancar" el passat i continuar endavant sense recèl.

EMOCIONS EN EL PROCÉS DE MEDIACIÓ.

Els conflictes familiars, és sabut que hi ha implícites moltes emocions, aquests no són tingudes en compte en un procés judicial.

 La mediació (...) fomenta un entorn respectuós que ajuda a disminuir la intensitat emocional, apropa les parts i les implca en la recerca d'una solució que pugui resultar acceptable (Muñoz y Vall, 2005)

 La professora Suares, destaca que les emocions no són puntuals, sinó que és un continu, com el yin i el yang i destaca cinc parells d'emocions.

1. Plaer-displaer: les persones venen a mediació quan es troben en displaer (quan han de resoldre el conflicte amb l'altra part) fins al plaer, que és el moment en el qual arriben a un acord.

2. Alegria-tristesa: Quan s'arriba a mediació, les persones arriben tristes. Es troben en la primera fase del dol, la pèrdua, el deixar anar.

3. Calma-ira: és de les primeres emocions amb les quals arriben les parts a mediació i cal que mitjançant les competències del mediador, fer que transitin de la ira a la calma.

4. Confiança-por: la por es pot presentar en moments puntuals o com un estat permanent, on veurem també com es manifesta per l'angoixa.

Una de les tasques principals del mediador/a és que la mediació es desenvolupi desde l'emoció de la confiança, saber generar aquest clima, és primordial per a que tots dos s'obrin, en confiança i exposin la seva visió del conflicte.

5. Amor-odi: Són les emocions més presents en un procés de

divorci. Mentre que la família viu en armonia, l'amor és qui predomina, ara bé quan la crisis estalla i arriba el trencament dels vincles, és molt freqüent que aparegui l'odi envers l'altre.

L'amor és l'emoció sobre la qual es construeix la col·laboració. I aquesta és imprescindible per a la mediació, donat que l'odi, impossibilita la mediació, donat que no facilita la col·laboració, indispensable en mediació.

Sovint hi ha persones que per trencar la relació, per poder separar-se, necessiten degradar a l'altra persona.

Per finalitzar, destacar com des de la mediació i mitjançant l'educació emocional podem treballar per convertir el conflicte en constructiu: 

- Escolta activa. Interès per l'altra persona, escoltant activament allò que explica, i el que no explica, donat que els silencis, també ens estan comunicant.

- Assertivitat. Sentint-nos hàbils a l’hora de comunicar les nostres idees, opinions, reflexions.

- Empatia.ü Afavoreix la creació d’un clima positiu en la comunicació, aconseguirem que aquesta sigui més efectiva, tant a nivell professional entre companys com a casa, en parella.  üCaptant el sentit exacte del missatge de l’emissor, reduirem els malentesos.ü Demostrant l’interès en el nostre interlocutor i considerant el seu punt de vista,  afavorirem el creixement de la seva autoestima. 

 

 

El maneig de les emocions. Tècniques per alliberar-les.

 No es tracta de fer desaparèixer les emocions que ens causen malestar, a diari hem de conviure amb emocions positives i negatives, ens referim a positives a aquelles emocions que ens generen benestar i les negatives, aquelles que sentim malestar.

Per saber fer un bon maneig de les emocions, cal prendre consciència i conèixer quines emocions sentim, saber-les identificar.

                                                                              Roda de les emocions. Robert Plutchik

 Cal parlar de com es produeix una emoció, per després buscar una de les formes d’alliberar aquelles emocions que ens generen malestar.

COM ES PRODUEIX UNA EMOCIÓ

L’emoció s’activa en el moment que hi ha un esdeveniment –també anomenat estímul o objecte- encara més genèric. Es podrà percebre de forma conscient o inconscient. Aquestes informacions sensorials arriben als centres emocionals del cervell.

L’estímul tant podrà ser extern com intern, podrà ser en el moment actual o passat o també futur, per tant ens trobem en que aquest fet podrà ser real o imaginari.

Aquest estímul pot ser un simple pensament i a partir del pensament generar una emoció, també l’objecte pot ser un animal, o persones, o un fet, etc.  bo i que es pot dir que la majoria de les emocions es generen quan interactuem amb les persones.

Com a resposta d’aquest estímul es produirà una resposta neurofisiològica.

El cervell interpretarà la informació i prepara a l’organisme per respondre.

Una vegada es valora i s’activa una emoció podrem identificar 3 components:  neurofisiològic, comportamental i cognitiu:

  

El component neurofisiològic ve donat de forma involuntària: taquicàrdia, rubor, suor, sequedat a la boca, respiració, pressió sanguínia, etc.

El component corporamental s’observa en l’expressió emocional, no es pot dissimular, es detectarà al to de veu, volum, ritme, moviments del cos, etc.

El component cognitiu que es refereix a la forma en la qual, la persona viu l’esdeveniment. Ens permetrà posar etiquetes a les emocions. 

Cadascun d’aquests components es poden treballar mitjançant l’educació emocional, tant el neurofisiològic a través de tècniques de relaxació, control físic corporal, ioga, etc. El comportamental el podrem treballar mitjançant  el treball de les habilitats socials, entrenaments emocionals i el component cognitiu el podrem treballar amb la introspecció, reestructuració cognitiva, etc.

Un cop identificats els components de les emocions, cal dir que dites emocions  impulsen a les persones a un comportament, ja sigui de fugida o  d’afrontament. En fraccions de segons s’identifica l’objecte, es valora el perill o nocivitat i s’activa la triple resposta que abans esmentava –neurofisiològica, comportamental i cognitiva.

La predisposició a l’acció o Orexis, reflexa els dos comportaments bàsics per assegurar la supervivència. Aquesta predisposició a la acció fa referència a totes les respostes complexes que es poden arribar a donar o no, expressió emocional, repressió emocional, la fugida, l’atac, plorar, riure, etc.

Ara bé, si el que constantment el mecanisme que s’utilitza és d’evasió, de no voler fer front a la realitat, es produeix una repressió emocional, que es manifesta en forma de trauma a nivell físic, mental i espiritual.

Una de les formes d’alliberar sentiments i emocions negatives, és mitjançant l’escriptura terapèutica o emocional, n’hi ha d’altres, en propers articles anirem veient.

L’ESCRIPTURA TERAPÈUTICA o EMOCIONAL

El fet d’escriure fa que la persona s’enfoqui en la situació viscuda, sintetitzant la informació, i plasmant-la en el paper, alliberant d’aquesta forma, l’energia que va implícita en l’emoció viscuda.

És una tècnica que s’utilitza en psicologia, en processos de dol, divorci, com a teràpia, i en processos de coaching. L’objectiu és alliberar-se d’allò que t’amoïna i volta pel cap i no et deixa de molestar i que genera, en molts casos, episodis d’estrés i angoixa.

Mitjançant les paraules, prenem consciència del “jo” i practicant l’escriptura estaràs treballant l’autoconeixement. 

 Hi ha moltes formes de fer-ho, escriure com a professió o hobby, on l’autor pot escollir el tema: amor, ficció, humor, ciència. D’altres, com és el que tractarem, és fer un diari emocional.  

Com fer un diari emocional?

- Compra un quadern, que et resulti atractiu el seu disseny. Pensa que en ell, hi deixaràs anar els teus pensaments, les teves vivències. 

-  Busca un lloc tranquil, on puguis facilitar l’escriptura, sense que soni el mòbil o altres interrupcions. 

- El redactat, en format de carta, és una de les eines que t’ajudarà a alliberar-te. Hi ha diferents formes: Una d’elles, escriure una carta a un “amic fictici” que fa temps que no veus i el vols posar al corrent de com t’està anant el dia a dia. L’altra, escriure’t una carta a tu mateix/a, com si fossis algú extern. 

- Escriure en primera persona, perquè d’aquesta forma hi ha molta més implicació emocional, és  la forma de canalitzar l’energia interna, que es genera quan revius  una emoció.

Una vegada s'inicia l'escriptura i un cop creat l'hàbit, la persona s'allibera fàcilment de les emocions que han estat mal gestionades.

Models de família actuals i l'impacte de l'educació en els infants.

Models de família actuals.

- Família Nuclear o Elemental.

És la unitat bàsica, que es composa pel pare, la mare i els fills.

- Família Extensa o Consanguínia. 

Es composa de més d’una unitat o família nuclear, va més enllà de dues generacions i es basa en els vincles sanguinis.

- Família Monoparental

És constituïda per un dels pares i els seus fills.

 - Família Singularitzada. 

Es constitueix per una parella heterosexual, que ha pres la decisió de no tenir fills.

- Família de Mare soltera.

És el tipus de família en que la mare, pren la decisió d’assumir tota sola la criança dels seus fills i/o filles.

  - Família de pares separats.

 Els pares, pel motiu que creuen convenient, decideixen no viure junts.

- Família Simultània. 

Es conforma amb parelles que, anteriorment han estat unides en altres relacions i que aquestes relacions s’han trencat.

A aquest tipus de famílies, cadascun dels cònjuges solen aportar fills de les relacions anteriors. Aquest model es divideix en: Simple parestral, quan és la dona qui aporta els fills i Simple marestral, quan és l’home qui aporta els fills de la relació anterior.

- Família Composta. 

Està formada per parelles que han tingut relacions anteriors, que aquestes es van trencar. Que en la formació i unió en aquesta nova relació aporten fills en comú. Les anomenades de tipus mixte, són aquelles que a més d’aportar fills d’altres relacions, tenen fills en comú.

- L’impacte de l’educació en les famílies de pares separats.

Els nens es desenvolupen de forma més sana, en una unitat monoparental que en una família nuclear, però conflictiva. 

Quan el matrimoni decideix separar-se o divorciar-se, és el moment més difícil per als fills, donat que hi ha una pèrdua evident de la seguretat i de l’estabilitat emocional. 

A vegades, la majoria, hi ha un canvi i/o disminució en l’economia familiar, canvis de vivenda, escola, barri, amistats. 

Tot això afecta en la sensació de seguretat i estabilitat que abans parlàvem.

- Variables d’adaptació dels fills a la nova situació. 

- L’edat. Els bebès i els adolescents són els que millor responen als canvis, a la nova situació.

- El temperament. Els nens que tenen un temperament fàcil, viuen millor el divorci o la separació.

-  Pautes educatives. Els nens que han estat educats en un estil democràtic, solen adaptar-se millor que aquells que han estat educats en altres estils.

-  Contacte amb el progenitor que no té la custòdia. Si el fill/a té un contacte freqüent i és de qualitat, els fills viuen molt millor la transició, fins que aprenen a viure la nova situació.

- Qualitat del vincle dels progenitors. Si la relació interpersonal dels progenitors és de qualitat, fluïda, cordial, correcta, els fills viuen molt millor el canvi a la nova situació.

 Per tant, aquells que heu decidit trencar els llaços que us unien, si el vostre amor s'ha acabat, penseu que els vostres fills no són una moneda de canvi. 

Les seves emocions, autoestima i benestar depenen de vosaltres.

Us estimen a tots dos per igual i, tots plegats viureu molt millor el canvi si treballeu, els progenitors, l’escolta activa i utilitzeu la comunicació empàtica i assertiva, intentant mantenir els nens al marge de les vostres converses.