Models de família actuals i l'impacte de l'educació en els infants.

Models de família actuals.

- Família Nuclear o Elemental.

És la unitat bàsica, que es composa pel pare, la mare i els fills.

- Família Extensa o Consanguínia. 

Es composa de més d’una unitat o família nuclear, va més enllà de dues generacions i es basa en els vincles sanguinis.

- Família Monoparental

És constituïda per un dels pares i els seus fills.

 - Família Singularitzada. 

Es constitueix per una parella heterosexual, que ha pres la decisió de no tenir fills.

- Família de Mare soltera.

És el tipus de família en que la mare, pren la decisió d’assumir tota sola la criança dels seus fills i/o filles.

  - Família de pares separats.

 Els pares, pel motiu que creuen convenient, decideixen no viure junts.

- Família Simultània. 

Es conforma amb parelles que, anteriorment han estat unides en altres relacions i que aquestes relacions s’han trencat.

A aquest tipus de famílies, cadascun dels cònjuges solen aportar fills de les relacions anteriors. Aquest model es divideix en: Simple parestral, quan és la dona qui aporta els fills i Simple marestral, quan és l’home qui aporta els fills de la relació anterior.

- Família Composta. 

Està formada per parelles que han tingut relacions anteriors, que aquestes es van trencar. Que en la formació i unió en aquesta nova relació aporten fills en comú. Les anomenades de tipus mixte, són aquelles que a més d’aportar fills d’altres relacions, tenen fills en comú.

- L’impacte de l’educació en les famílies de pares separats.

Els nens es desenvolupen de forma més sana, en una unitat monoparental que en una família nuclear, però conflictiva. 

Quan el matrimoni decideix separar-se o divorciar-se, és el moment més difícil per als fills, donat que hi ha una pèrdua evident de la seguretat i de l’estabilitat emocional. 

A vegades, la majoria, hi ha un canvi i/o disminució en l’economia familiar, canvis de vivenda, escola, barri, amistats. 

Tot això afecta en la sensació de seguretat i estabilitat que abans parlàvem.

- Variables d’adaptació dels fills a la nova situació. 

- L’edat. Els bebès i els adolescents són els que millor responen als canvis, a la nova situació.

- El temperament. Els nens que tenen un temperament fàcil, viuen millor el divorci o la separació.

-  Pautes educatives. Els nens que han estat educats en un estil democràtic, solen adaptar-se millor que aquells que han estat educats en altres estils.

-  Contacte amb el progenitor que no té la custòdia. Si el fill/a té un contacte freqüent i és de qualitat, els fills viuen molt millor la transició, fins que aprenen a viure la nova situació.

- Qualitat del vincle dels progenitors. Si la relació interpersonal dels progenitors és de qualitat, fluïda, cordial, correcta, els fills viuen molt millor el canvi a la nova situació.

 Per tant, aquells que heu decidit trencar els llaços que us unien, si el vostre amor s'ha acabat, penseu que els vostres fills no són una moneda de canvi. 

Les seves emocions, autoestima i benestar depenen de vosaltres.

Us estimen a tots dos per igual i, tots plegats viureu molt millor el canvi si treballeu, els progenitors, l’escolta activa i utilitzeu la comunicació empàtica i assertiva, intentant mantenir els nens al marge de les vostres converses.